Per nosaltres sempre seràs a dalt… CARTA OBERTA A LA UdL

Per nosaltres sempre seràs a dalt, perquè aquesta lliçó Srs. i Sres. Doctors no la vull aprendre.

Avui era un dia per agafar perspectiva i reflexionar amb el regust i retorn de poder mirar la Gran Bandera de la Diversitat Cultural penjada de l’edifici del Rectorat. El “retorn” forma part (50%) de l’exercici de participar tot sentint el sa orgull i satisfacció de formar part d’allò que és més gran del que tu haguessis pogut realitzar.

Han estat dies intensos, de molta feina i sobretot de molt aprenentatge. Cosir la bandera, aconseguir les teles, era una “missió impossible” que només ha estat realitzada gràcies a la implicació de cents (i milers) de conciutadans, tant en l’àmbit personal, com des de les seves famílies, des de centres cívics, educatius i entitats socials de la ciutat.

De fet l’experiència ens ha demostrat que cosir era només una “excusa” que generava un espai (gairebé màgic) d’intercanvis, relacions, coneixences, … Entre gents de diferents barris, contextos, cultures, orígens, etc. 140 nacionalitats diferents, hi ha a Lleida. La Gran Bandera és un símbol de la diversitat però sobretot de l’esperit de la ciutat que durant 7 dies s’ha proposat i aconseguit un impossible de 17,50 x 7,40 metres. I tot mentre apreníem català, senegalès, bereber, arab, rus o castellà; trobàvem o oferíem feina, coneixíem al veí del davant i ens obríem a aquell que fins avui ens era estrany.

Un cop cosida, tocava salvar un altre “impossible”. Els alumnes del Grau de Periodisme i Comunicació, amb les seves mans la varen pujar i ja era dalt. Amb satisfacció i “l’orgull del participant” o fins i tot amb l’admiració de “l’incrèdul que ha quedat parat” davant l’evidencia, la podíem anar a mirar. Tots, els i les qui havien sumat contribuint amb el seu pedaç o la seva il·lusió i ànims. “Això que esteu fent val la pena” ens repetien molts dels vianants que passejaven davant de l’Edifici del Rectorat.

Pocs o ningú ens podíem imaginar que “salvats els grans obstacles”, seria la mateixa Universitat la que amb raons incomprensibles i motius inexplicables, intenti justificar el que és injustificable. (Com diu un bon amic, unes raons que semblen un atac a la nostra intel·ligència). Avui vivim amb tristesa una vergonyosa baixada de bandera, feta de forma brusca, sobtada i poc elegant, promoguda de forma unilateral per la Universitat (o almenys alguns dels qui la representen).

Srs. i Sres. de la Universitat, la ciutadania havia acollit amb il·lusió la proposta d’obrir-nos i dialogar. De conèixer plegats, de construir projectes i de fer ciutat; vostès sembla que han preferit demostrar que qui té la força té la raó. Que el diàleg no és la via ni solució. Doncs jo, aquesta lliçó Srs. i Sres. Doctors no la vull aprendre. Aquesta imatge de l’edifici del Rectorat no la vull recordar.

De vegades hi han obstacles que resten amagats però que cal anar destapant. Estic convençuda de què l’honorable Víctor Siurana i tots els qui un dia varen treballar i lluitar per a què tinguéssim la nostra universitat avui signarien aquesta carta i demanarien perdó a la ciutat. Rectificar és de savis, diu la dita.

A tots i totes els qui heu fet de la Gran Bandera de la Diversitat Cultural una realitat us donem les gràcies per haver demostrat que sí, que una altra societat és possible. Gràcies i felicitats.

Si avui aquí no la deixen onejar, ja ho farà allà, si cal demà*.

Seguirem treballant,
ZZZ

Associació Cultural TripleZeta

___________

*El compromís de la UNESCO de promoure la diversitat cultural té els fonaments de dret a l’article 1 de la seva constitució: d’assegurar… la fecunda diversitat de les seves cultures.